dimarts, 4 de gener del 2011

Cap d'any al tròpic

Arribar a una platja quasi verge, sense gaire més gent que alguna família instal·lada a un centenar de metres de nosaltres, plantar-hi la tenda, relaxar-se, fer-se un banyet, estirar-se a la sorra i endinsar-hi els peus mandrosament, alçar la vista i veure un cel ple de palmeres curulles de cocos, i cap al mar, estols de pelicans en fila ara amunt ara avall, quasi a tocar de l'aigua, com si hi caminessin per sobre, planejant-hi ben arran... Cap al tard, la llum comença a enrogir-se i, emmirallat al mar, el sol s'hi va acostant, s'hi vol amagar darrere, mentre tinta de colors el cel i es va desfent... I agraeixes poder ser en aquest lloc ara mateix, poder respirar aquesta llibertat, i compartir aquests moments amb les persones amb qui d'aquí a una estona seuràs al voltant d'una foguera agermanadora que farà de caliu i ens embruixarà, fins que la nit ens derroti i caiguem adormits en aquesta natura desolada.






4 comentaris:

  1. Uau! M'han encantat les fotos i l'entrada! Afortunats!

    (acabo de descobrir el blog...!)

    ResponElimina
  2. Gràcies! Griselda, és que no n'hem fet gaire difusió... :) Però m'alegro que t'hagi agradat!

    ResponElimina
  3. Ah, tranquil·la! Ha sigut un descobriment molt agradable!! Ja us seguiré...!!

    ResponElimina